Què pensem de l'aprenentatge?

Pensem que les persones (grans i xiques) no aprenem a través de la instrucció, sinó que ho fem a través del conviure autònom. Per tant, els nostres esforços s’adrecen a constituir un espai social on els infants puguin ser ells mateixos i relacionar-se (entre ells i amb els adults) des del respecte, la confiança i l’acceptació mútues.
Des de la nostra manera de fer, pensar i sentir volem oferir als infants els estímuls i les oportunitats que els permetin assolir, per ells mateixos, el seu propi desenvolupament; ja que les persones construïm les nostres estructures mentals i emocionals a partir d’una interacció triple: amb el nostre entorn físic, amb el medi social i amb nosaltres mateixos.
A més, volem vetllar i respectar els diferents processos que viuen els nostres infants: emocions, necessitats, lleialtats, recerques, explicacions...; ja que, sovint, les dificultats en l’aprenentatge i en el desenvolupament vital són una conseqüència de les emocions que hi interfereixen (emocions no reconegudes, bloquejades, no sostingudes, lluites...).